dijous, 27 de març del 2014

Conversa de merles, poema de Josep Carner

CONVERSA DE MERLES

Prop de casa, a l'alba,
o ja en fosquejant,
les merles conversen,
conversen cantant.

No n'entenc la parla,
que és tota dolçor;
però sé que és tendra
i que té raó.

Per al cant més íntim
,
vaga llum calgué,
quan comença el dia,
quan la nit ja ve.

I el secret perdura,
tendre i delicat,
de les amoretes
i de l'amistat.



Josep Carner